3.
Llegeix l’article de Sefharad no escolta i comenta les idees principals.
A més,
busca informació sobre la vida d’Espriu per valorar com Guerra civil i la
postguerra han influït en la seva poesia.
Salvador Espriu i Joan Maragall, inspirant-se en la mateixa forma bíblica que
proclamava “ Escolta, Israel ”, van realitzar...
Mehr
3. Llegeix l’article de Sefharad no escolta i comenta les idees principals. A més, busca informació sobre la vida d’Espriu per valorar com Guerra civil i la postguerra han influït en la seva poesia. Salvador Espriu i Joan Maragall, inspirant-se en la mateixa forma bíblica que proclamava “ Escolta, Israel ”, van realitzar en les seves obres una crida cap a Espanya de caire reformista i modern que permetés el diàleg entre els diversos pobles peninsulars. Davant dels recents fracassos que ha patit l’Estatut de Catalunya aquestes últimes setmanes, Jordi Pujol ha arribat a afirmar que la proposta d’Espriu ha resultat ser un autèntic fracàs. Si Espanya no escolta, els catalans juntament am Catalunya mai podràn formar part del col·lectiu espanyol. Salvador Espriu Amb l esclat de la Guerra Civil Espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment però no el van enviar al front a cau
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Mai 10th 2010
Seiten: 1
Aufrufe: 19
Downloads: 0
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Envorosos: Per el context del poema que es de referir a que els roures son
molt grans i...
Mehr
ORACIÓ EN LA TEVA MORT Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla. Envorosos: Per el context del poema que es de referir a que els roures son molt grans i frondosos. Pot parlar sobre dos temes, un podria ser la mort d’ algun amic o familiar proper amb el qual creo establir diàleg a través de la poesia; podria parlar també sobre com es va estroncar la seva infantesa degut a la guerra civil y considera mort Catalunya o l’ Espanya de quan ell era jove La pell de brau [XXX] Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor. La vella i fràgil plata esdevé tarda parada en la claror damunt els camps. La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l aire. Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, des de les oliveres, l alta i senzilla veritat de la
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Mai 10th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 7
Downloads: 0
La pell de brau
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el...
Mehr
La pell de brau [XXXVIII] No convé que diguem el nom del qui ens pensa enllà de la nostra por. Si topem a les palpentes amb aquest estrany cec, on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida? Provarem d alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament, car sols així som lliures de combatre per l última victòria damunt l esglai. Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot el poble: "Amén. " Palpentes: Mot emprat en l expressió a les palpentes loc adv Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d ensopegar, de caure, etc. Aquest fragment extret del llibre La pell de brau reclama la independència de Catalunya. Espriu tracta els seus dos temes més significatius; la meditació sobre la condició humana, en aquest cas centrada en la llibertat, expresant q
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Mai 10th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 26
Downloads: 0
DE TAN SENZILL, NO T AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.
lents-,
i de mirar com passa l emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d artifici,
que...
Mehr
DE TAN SENZILL, NO T AGRADARÀ Cansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel. lents-, i de mirar com passa l emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l excés de mi, sense missatge, ara us diré, amb paraules ben clares, amb crit elemental, lluny d artifici, que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l última injustícia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. Recança: Tristesa per haver fet alguna cosa o haver-la deixat de fer. En aquest poema, Salvador Espriu realitza un balanç de la seva vida, la qual la considera aburrida i buida de missatge. Està cansat d’aquesta existència miserable, i diu que ja és hora d’aturar-se en aquest camí, que és la vida. Anomena a la mort com l’última injustícia, i ens diu que ha accedit a ser-hi amic, és a dir, que ha decidit posar punt i final a aquesta existència miserable, buida i aburrida, i descansar damunt la bona terra d’aquest món. A
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Mai 10th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 14
Downloads: 0
Llibre de Sinera
[XL]
Però en la sequedat arrela el pi
crescut des d ella cap al lliure vent
que ordeno i dic amb unes poques lletres
d una breu i molt noble i eterna paraula:
m alço vell tronc damunt la mar,
ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno la dura veu en nu roquer del cant....
Mehr
Llibre de Sinera [XL] Però en la sequedat arrela el pi crescut des d ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d una breu i molt noble i eterna paraula: m alço vell tronc damunt la mar, ombrejo i guardo el pas del meu camí, reposa en mi la llum i encalmo ja la nit, torno la dura veu en nu roquer del cant. Mitifica el lloc on va viure la seva infantesa, i també com Catalunya a ressorgit desprès d’ anys de reprensió Cementiri de Sinera [II] Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l ombra viatgera d un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. Sinera: Arenys escrit al revés En aquest poema mitifica el mon de la seva infantesa, de la qual en guarda molt bons records a Arenys de mar on estiuejava
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Mai 10th 2010
Seiten: 1
Aufrufe: 13
Downloads: 0
f(x)=
g(x)=
f(x)=
x -3 -2 -1 0 1 2 3
y 0.
05 0.
1353 0.
367 1 2.
72 7.
3984 20.
123648
Dom f(x)= |R
Rec f(x)= (0,+ )
Punts de tall: (0,1)
Màxims: No té
Mínims: No té
Interval de curvatura: No hi ha
Monotonia: Creixent
Límit: Tendeix a +
g(x)=
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Apr. 26th 2010
Seiten: 4
Aufrufe: 7
Downloads: 0
La vaca cega
- Com és la vida de la vaca, pel fet de ser cega? Quins sentiments et provoca la
seva situació? Ara interpreta el simbolisme del poema, imaginant que la vaca
representa una persona o un país, Catalunya, i que la ceguesa és espiritual.
Pel fet de ser cega la seva vida no es precisament fàcil.
Provoca solitud i...
Mehr
La vaca cega - Com és la vida de la vaca, pel fet de ser cega? Quins sentiments et provoca la seva situació? Ara interpreta el simbolisme del poema, imaginant que la vaca representa una persona o un país, Catalunya, i que la ceguesa és espiritual. Pel fet de ser cega la seva vida no es precisament fàcil. Provoca solitud i tristesa la situació en la que es troba la vaca. La vaca representa Catalunya, i aquesta ceguesa es una queixa sobre l estat en el qual es troba Catalunya. - Busca el poema de Pere Quart “La vaca suïssa”, copia’l i compara’l amb el de Maragall <<Quan jo m esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l ànima d esclau. A mi no em muny ni qui s acosti amb sabre! Tinc banyes i e
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Apr. 6th 2010
Seiten: 3
Aufrufe: 141
Downloads: 0
A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit.
Feu-ne quatre o cinc per persona ex 13,14, 15,16
13.
Malgrat que es tracta d’un poema avantguardistaa, papasseit hi empra algunes figures
retòriques ben tradicionals: esmenta i explica lametàforaa i les comparacions que hi fa
servir...
Mehr
A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona ex 13,14, 15,16 13. Malgrat que es tracta d’un poema avantguardistaa, papasseit hi empra algunes figures retòriques ben tradicionals: esmenta i explica lametàforaa i les comparacions que hi fa servir Els ulls de ma estimada brillen com els d un gat. Ve a comparar els brillants ulls de la seva estimada amb els d’un gat quan brillen en la foscor. I com l escata Els vidres de la sala tremolen rondinen sobre els sotracs dels trams. Compara la els vidres translúcids i com “reflecteixen” part de la llum (exactament igual que les escates) S ha estès la taca negra I en fer entrada la superstició. Es compara la taca negra amb un fet negatiu com es alguna superstició que s’ha complert,toti comparar-me dos termes al ser un d’ells irreal es una metàfora. 14. Cerca en el poema un exemple de personificació El maniquí de fusta m apar un espectre 15. Les tècniques i la
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am März 28th 2010
Seiten: 1
Aufrufe: 17
Downloads: 0
Interior
Som asseguts al redós de la taula
I proa del bec del gas que xiula
Unes flors artificials que em fan angoixa
Perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat
I com l’escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta m’apar un espectro
Suara amb el...
Mehr
Interior Som asseguts al redós de la taula I proa del bec del gas que xiula Unes flors artificials que em fan angoixa Perquè no tenen hivern Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat I com l’escata Els vidres de la sala tremolen rondinen sobre els sotracs dels trams El maniquí de fusta m’apar un espectro Suara amb el braç he tombat el tinter S’ha estès la taca negra I en fer entrada la superstició. HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS 5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes: - Quins són els protagonistas del poema i la seva ubicació dins la casa? Els protagonistas de l’obra són: l’autor, les flors artificials, els ulls de sa estimada, els vidres de la sala i el maniquí de fusta. Es troben asseguts al voltant de la taula. - Què observa el poeta? Observa a tots els protagonistas del poema que es troben asseguts al voltant de la taula. - Què fa i què provoca? Tomba el tinter i al extendre’s la taca negra de tinta, s’extén la superstició entre els presents. 6. Esmenta les
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am März 28th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 18
Downloads: 0
2.
Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat d’aquests mots:
Redós: A redossa, a recer, a l abric.
Bec: punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.
Escata: cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc.
, que, imbricades, formen un
ornament, un ausberg, etc.
Trams: Cadascuna de les...
Mehr
2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat d’aquests mots: Redós: A redossa, a recer, a l abric. Bec: punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Escata: cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc. , que, imbricades, formen un ornament, un ausberg, etc. Trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc. , en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud. Aparer: Semblar. Espectre: Imatge d un mort que s apareix a algú, fantasma, aparició. Suara: Ara mateix, ara fa poc. Superstició: Atribució d una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen. 3. Busca un sinònim de: M’apar: Em sembla Espectre: Fantasma Suara: Ara mateix 4. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre “Poemes en ondes hertzianes” (1919). Relaciona-ho amb el context social de l’autor. Joan Salvat i Papasse
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am März 28th 2010
Seiten: 4
Aufrufe: 4
Downloads: 0
Interior
Som asseguts al redós de la taula
I proa del bec del gas que xiula
Unes flors artificials que em fan angoixa
Perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat
I com l’escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta m’apar un espectro
Suara amb el...
Mehr
Interior Som asseguts al redós de la taula I proa del bec del gas que xiula Unes flors artificials que em fan angoixa Perquè no tenen hivern Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat I com l’escata Els vidres de la sala tremolen rondinen sobre els sotracs dels trams El maniquí de fusta m’apar un espectro Suara amb el braç he tombat el tinter S’ha estès la taca negra I en fer entrada la superstició. HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS 5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes: - Quins són els protagonistas del poema i la seva ubicació dins la casa? Els protagonistas de l’obra són: l’autor, les flors artificials, els ulls de sa estimada, els vidres de la sala i el maniquí de fusta. Es troben asseguts al voltant de la taula. - Què observa el poeta? Observa a tots els protagonistas del poema que es troben asseguts al voltant de la taula. - Què fa i què provoca? Tomba el tinter i al extendre’s la taca negra de tinta, s’extén la superstició entre els presents. 6. Esmenta les
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am März 28th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 27
Downloads: 0
2.
Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat d’aquests mots:
Redós: A redossa, a recer, a l abric.
Bec: punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.
Escata: cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc.
, que, imbricades, formen un
ornament, un ausberg, etc.
Trams: Cadascuna de les...
Mehr
2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat d’aquests mots: Redós: A redossa, a recer, a l abric. Bec: punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Escata: cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc. , que, imbricades, formen un ornament, un ausberg, etc. Trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc. , en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud. Aparer: Semblar. Espectre: Imatge d un mort que s apareix a algú, fantasma, aparició. Suara: Ara mateix, ara fa poc. Superstició: Atribució d una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen. 3. Busca un sinònim de: M’apar: Em sembla Espectre: Fantasma Suara: Ara mateix 4. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre “Poemes en ondes hertzianes” (1919). Relaciona-ho amb el context social de l’autor. Joan Salvat i Papasse
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am März 28th 2010
Seiten: 4
Aufrufe: 53
Downloads: 0
9.
- L’autor utilitza versos en salt de falla, absència de signes de puntuació i espais en blanc
10.
- Els objectes que apareixen són: taula, flors artificials, vidres, maniquí i un tinter.
Els
objectes tenenen comú que són de propis de l’interior d’una casa.
Pertanyen a una temática del
subconscient perquè tracta...
Mehr
9. - L’autor utilitza versos en salt de falla, absència de signes de puntuació i espais en blanc 10. - Els objectes que apareixen són: taula, flors artificials, vidres, maniquí i un tinter. Els objectes tenenen comú que són de propis de l’interior d’una casa. Pertanyen a una temática del subconscient perquè tracta objectes inanimatscom alguna cosa més trascendent. 11. - La juxtaposició ded’impressions o d’idees. 12. - a) Utilitza verbs en primera persona que ens indiquen que la persona que parla participa en l’acció. b)Les tres primeres estrofes vindrien a situar-nos en l’acció. Les altres tres explica els diversos succesos que s’esdevenen.
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am März 28th 2010
Seiten: 3
Aufrufe: 16
Downloads: 0
Poesía Modernista
Visions i Cants de Joan Maragall
1.
1.
Classifica els poems d’aquesta part tenint en compte aquestes
indicacions que et donem:
Els poemes El comte Arnau i La fi d’en Serrallonga, presenten un personatge
que ha trencat un “llei d’amor” (humana o divina) i que lluita per la redempció.
El comte Arnau és...
Mehr
Poesía Modernista Visions i Cants de Joan Maragall 1. 1. Classifica els poems d’aquesta part tenint en compte aquestes indicacions que et donem: Els poemes El comte Arnau i La fi d’en Serrallonga, presenten un personatge que ha trencat un “llei d’amor” (humana o divina) i que lluita per la redempció. El comte Arnau és un home que sent la necessitat d’imposar el seu patró al món i això el fa actuar sobre la voluntat d’Adalaisa per destruir-li la vocació religiosa. Més tard, el comte Arnau és conscient de la seva conducta i fa l’intent d’alliberar-se del sentiment de culpa; Arnau veu la seva ànima enfosquida i demana a la seva dona que la redimeixi amb el seu cant. La fi d’en Serrallonga narra el momento en què el mateix bandoler Joan Sala Serrallonga confessa els seus pecats abans de ser executat per tal de trovar la redempció. 2. 5. Assenyala els dos poemes de “Visions” que s’acosten més a la poesía popular. Justifica la teva tria (tingues en compte el nombre de síl·labes, la
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Feb. 20th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 70
Downloads: 0
DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l alegria:
els núvols sobre el cel s han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça...
Mehr
DESPRÉS DE LA TEMPESTAT Quan s esqueixen els núvols sobre el cel la ciutat surt rient de la tempesta, regalant d aigua lluminosa arreu, remorejant de nou en sons de festa. Recomença el remor en la ciutat i en el rostre dels homes l alegria: els núvols sobre el cel s han esqueixat, la tenebrosa nit torna a ser dia. Cadascú alça els ulls per si retroba la gran blavor del cel, tan oblidada! Beneita sies, tempestat passada, perquè fas alçar els ulls a la llum nova! La primera estrofa del poema descriu el que passa un cop acaba una tempestat, diu que el cel es comença a aclarir i que l’aigua d ela pluja regalima provocant soroll al caure. La segona estrofa explica com la gent de la ciutat torna a sortir al carrer, se sent fressa, les cares s’alegren amb la fi de la tempestat. Fianalment, ens mostra com la gent alça el cap i mira el cel, d’un color blavós que ja havien oblidat am el temps en que hi havia la tempestat i s’alegren.
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Feb. 20th 2010
Seiten: 3
Aufrufe: 36
Downloads: 0
Crític literari
Oda a la pàtria
Autor: Bonaventura Carles Aribau
Publicació: 1833
Importància: és el poema que inaugura la Renaixença
L’Àtlantida
Autor: Jacint Verdaguer
Publicació: 1877
Importància: gran poema èpic romàntic
Canigó
Autor: Jacint Verdaguer
Publicació: 1886
Importància: és l’obra mestre de Verdaguer...
Mehr
Crític literari Oda a la pàtria Autor: Bonaventura Carles Aribau Publicació: 1833 Importància: és el poema que inaugura la Renaixença L’Àtlantida Autor: Jacint Verdaguer Publicació: 1877 Importància: gran poema èpic romàntic Canigó Autor: Jacint Verdaguer Publicació: 1886 Importància: és l’obra mestre de Verdaguer Mos cantars Autor: Joaquim Rubió i Ors Publicació: 1839 Importància: un dels primers poemes de la Renaixença Quatre gotetes Autor: Emili Vilanova Publicació: 1886 Importància: descriu i critica la realitat de laseva època
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Feb. 10th 2010
Seiten: 4
Aufrufe: 33
Downloads: 0
• La Renaixença (1833-1890) va ser contemporània amb tres
corrents estètics.
Esbrina quins són i fes el catàleg d’una
exposició amb les pintures més importants dels artistes més
rellevants del moment.
Romanticisme (1790-1848)
Realisme (1848-1900)
Impressionisme (1874-1886)
Llibertat guiant el poble, Eugene Delacroix...
Mehr
• La Renaixença (1833-1890) va ser contemporània amb tres corrents estètics. Esbrina quins són i fes el catàleg d’una exposició amb les pintures més importants dels artistes més rellevants del moment. Romanticisme (1790-1848) Realisme (1848-1900) Impressionisme (1874-1886) Llibertat guiant el poble, Eugene Delacroix Viatger davant un mar de boira, Caspar David Friedrich L’estudi del pintor, Gustave Courbet L’Angelus, Jean-François Millet
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Feb. 10th 2010
Seiten: 3
Aufrufe: 21
Downloads: 0
Personalitats de la Renaixença
Joan Maragall
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre
de 1911) va ser un poeta català.
Joan Maragall era el fill petit de la seva família i tenia
tres germanes.
El seu pare va ser fabricant tèxtil.
Estudià dret quan el seu pare volia que
es cuidés de...
Mehr
Personalitats de la Renaixença Joan Maragall Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català. Joan Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare va ser fabricant tèxtil. Estudià dret quan el seu pare volia que es cuidés de la fàbrica, però això no l impedí ser un gran poeta i periodista. La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, però, per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. Aporta obres molt valorades com Visions & Cants o La vaca cega. Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és l escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores. Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En pros
Weniger
Ab rufofuego
Microsoft Word
Veröffentlicht am Feb. 10th 2010
Seiten: 2
Aufrufe: 33
Downloads: 0
Facebook
Digg
del.icio.us
Furl
rededit
StumbleUpon