Isaac

DE TAN SENZILL, NO T AGRADARÀ Cansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel. lents-, i de mirar com passa l emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l excés de mi, sense missatge, ara us... More

DE TAN SENZILL, NO T AGRADARÀ Cansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel. lents-, i de mirar com passa l emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l excés de mi, sense missatge, ara us diré, amb paraules ben clares, amb crit elemental, lluny d artifici, que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l última injustícia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. Recança: Tristesa per haver fet alguna cosa o haver-la deixat de fer. En aquest poema, Salvador Espriu realitza un balanç de la seva vida, la qual la considera aburrida i buida de missatge. Està cansat d’aquesta existència miserable, i diu que ja és hora d’aturar-se en aquest camí, que és la vida. Anomena a la mort com l’última injustícia, i ens diu que ha accedit a ser-hi amic, és a dir, que ha decidit posar punt i final a aquesta existència miserable, buida i aburrida, i descansar damunt la bona terra d’aquest món. A Less